diumenge, 4 de juny de 2017

Dissecada la violeta



Dissecada, la violeta,
entre les pàgines d'un gros volum,
sommiava amb candidesa
de retrobar el seu perfum.

En els calaixos de la memòria
un mocadoret brodat.
Mira, quina maduixa!
O és un clavell?
―Una goteta de sang
d'un polze ferit
per una agulla enfilada
de goig i de delit.


dissabte, 27 de maig de 2017

El darrer pedaç de pell


El darrer pedaç de pell
del rescat del gran incendi
entre les volves cendroses
que agrana el Mestral
per refer el Velló d'Or
empresa hercúlia i impossible,
castell en l'aire,
pedrada a la Lluna.

   Engrillonar l'asfixia a l'oblit,
desterrar el malson convuls
a l'Ultramar.

   I l'amor... Primers auxilis.
Tisana calenta. Amulet veraç.

I la Ponza ha mort...


"I la Ponza ha mort
per viure cara al mar"
i sota el sol.
Per girar el cantó
desteixir la xarxa,
apagar el foc.
Lentament i inexorable
amb tot el bell del món
a l'altra part dels ulls.