tag:blogger.com,1999:blog-62512344778114797062023-11-15T23:18:33.995-08:00la masurca de l'agredolçJosep Manel Vidalhttp://www.blogger.com/profile/10650146426069785066noreply@blogger.comBlogger28125tag:blogger.com,1999:blog-6251234477811479706.post-15696133130809586672019-03-17T07:42:00.000-07:002019-03-17T07:48:21.076-07:00Vicent Chaquet a Canals Ràdio<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkexOyBiK60nK-JibpoQnOJUHhd04jWyuPuMLW9fluMcmjMnHtXdRiYNlzE8DusCGCt2roXmeDuEMTBzJQmWhx0hGB_MNQmtHwRyxE6QwzHXjSEL8uTQwx-a2ykVdM5KavA6LmK1KQlIE/s1600/la+llosa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="303" data-original-width="404" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkexOyBiK60nK-JibpoQnOJUHhd04jWyuPuMLW9fluMcmjMnHtXdRiYNlzE8DusCGCt2roXmeDuEMTBzJQmWhx0hGB_MNQmtHwRyxE6QwzHXjSEL8uTQwx-a2ykVdM5KavA6LmK1KQlIE/s200/la+llosa.jpg" width="200" /></a></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: medium;">A través de la plataforma IVOOX podeu escoltar el programa emès per Canals Ràdio el dia 6 de març de 2019 dedicat a Vicent Chaquet. Primer programa de la sèrie LITERATURA DE FRONTERA, conduït per Begoña Navarro. Toni Cucarella parla de Vicent Chaquet, i Josep Manel Vidal recita els seus poemes. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://www.ivoox.com/literatura-frontera-programa-1-audios-mp3_rf_33301440_1.html">https://www.ivoox.com/literatura-frontera-programa-1-audios-mp3_rf_33301440_1.html</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6251234477811479706.post-44357938239852420242017-07-18T10:21:00.001-07:002017-07-18T10:36:46.215-07:00Històries de la Rahanna<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1Rnnv7OfZtk5UYyUiXK4UOEoX146PxhpOBx-ZNgUTcdsOlUHH1qW0uTED2ZZcTXfVk3-nuNMON86fA7WPL1sq5yLRYPRLOxIeFXX3-v46fq60Zwl2kT5ZtKTO7Q2ab7cqoc1A4ysUlK8/s1600/mapa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1250" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1Rnnv7OfZtk5UYyUiXK4UOEoX146PxhpOBx-ZNgUTcdsOlUHH1qW0uTED2ZZcTXfVk3-nuNMON86fA7WPL1sq5yLRYPRLOxIeFXX3-v46fq60Zwl2kT5ZtKTO7Q2ab7cqoc1A4ysUlK8/s320/mapa.jpg" width="249" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Amb Històries de la Rahanna Vicent Chaquet s'escabussava de nou en la cultura més popular, que tan fabulosament traspua en els seus relats de La Masurca de l'Agredolç. Però si en La Masurca els relats provenen de la història local, més o menys trabucada, fets i personatges d'una vivència real o oral, a Històries de la Rahanna els relats havien de reconstruir i reinterpretar paisatge, costums, jocs, sentències i refranys, tot, però, d'un abast circumscrit i casolà, entre fabulós i màgic, però, d'una pàtria que no ultrapassa els límits que tot just albira la mirada a ull cru.</span></div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
D'aquell projecte, només va arribar a fer quallar dos relats: Les peretes de la reina i Una partida de cartes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quant a la mítica Rahanna, "territori paradisíac en les proximitats de la Saetabis, en el que ara s'anomena La Costera», la història la relacionava amb la seua <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Llosa_de_Ranes">Llosa de Ranes </a>natal, particularment quan referien la notícia de la mort, a conseqüència de la pesta, de <a href="https://books.google.es/books?id=HgFcUgdBrvkC&pg=PA174&lpg=PA174&dq=Blanquina+March&source=bl&ots=MSLOsg-S2V&sig=w9NpojASsMnaMpohn9t3Zimq61M&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiU3rScpJPVAhVDvBQKHSLTDzgQ6AEINDAC#v=onepage&q=Blanquina%20March&f=false">la mare i la germana de Joan Lluís Vives</a>, esdevinguda en aquesta població. No obstant això, uns anys després de la mort de Vicent Chaquet, el lingüista Francesc Esteve i Gómez, en un article publicat al llibre de festes de Roglà i Corberà l'any 2001, aportava la documentació que situava Rahanna a la veïna població de Roglà, on precisament mor la <a href="http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0054266.xml">sèquia de Ranes</a>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La veritat històrica que avui coneixem no desdiu ni revoca el caràcter mític i fabulós, paradisíac encara, de la seua reverenciada Rahanna.</div>
<br /><div style="text-align: right;">
Toni Cucarella</div>
</span><br />
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES"><br /></span></span></span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES"><br /></span></span></span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES"><i>Històries de la Rahanna</i> la podeu llegir en format PDF clicant en aquest enllaç:<a href="https://drive.google.com/open?id=0BxOzhEFpsJG5Yk5YbFlWTmRTeFU"> </a></span></span><a href="https://drive.google.com/open?id=0BxOzhEFpsJG5Yk5YbFlWTmRTeFU">https://drive.google.com/open?id=0BxOzhEFpsJG5Yk5YbFlWTmRTeFU </a></span></div>
Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6251234477811479706.post-59790366689852021772017-07-02T03:07:00.002-07:002017-07-02T03:07:44.091-07:00Ho sabia<br />
<br />
<div class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Ho sabia, que perdria la
partida.</span></div>
<div class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">La presència del fracàs vora
la porta.</span></div>
<div class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Quan se t'envola al vent el
barret</span></div>
<div class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">i les claus et cauen a la
claveguera</span></div>
<div class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">es queda la vida al mig del
carrer</span></div>
<br />
<div class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">immòbil d'esglai i com morta.</span></div>
<div class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6251234477811479706.post-69565570487296861052017-07-02T03:04:00.000-07:002017-07-02T03:04:11.579-07:00Formiguer abandonat<br />
<br />
<div class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Pluja de fang.</span></div>
<div class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> Tempesta d'arena.</span></div>
<div class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> Calamarsa
de sang.</span></div>
<div class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> Llampecs
d'acer afilats</span></div>
<div class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> escorxen
l'espai que habitem,</span></div>
<div class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> ancestral
solar, erm, vell,</span></div>
<div class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> dessolat
de clevills profunds.</span></div>
<div class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> Formiguer
abandonat.</span></div>
<div class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6251234477811479706.post-14861904766406868172017-07-02T02:57:00.000-07:002017-07-02T02:57:04.544-07:00...i el tren<br />
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">...i el tren, com una Stylo,
creuà la pàgina de la Ribera.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Amb peus nus saltàvem els
tolls de safrà que la pluja àcida havia deixat entre els marxapeus
desgastats del pont de la mar. Era a l'hivern, recorda-te'n. Un
hivern suau i humit d'aquests que acostumem a tenir de fa uns anys...</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<br />
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">...i el tren arribà a la
ciutat i entrà a la ciutat com un llarg fal·lus introduint-se a
l'oquedat venèria d'aquesta.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6251234477811479706.post-24535173747517840022017-06-04T02:09:00.000-07:002017-06-04T02:09:25.189-07:00Dissecada la violeta<br />
<br />
<div class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.97cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Dissecada, la violeta,</span></div>
<div class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.97cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">entre les pàgines d'un gros
volum,</span></div>
<div class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.97cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">sommiava amb candidesa</span></div>
<div class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.97cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">de retrobar el seu perfum.</span></div>
<div class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.97cm;">
<br />
</div>
<div class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.97cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">En els calaixos de la memòria</span></div>
<div class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.97cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">un mocadoret brodat.</span></div>
<div class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.97cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> <span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">―</span>Mira,
quina maduixa! </span>
</div>
<div class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.97cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> O és un clavell?</span></div>
<div class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.97cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> ―Una
goteta de sang</span></div>
<div class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.97cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> d'un
polze ferit</span></div>
<div class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.97cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> per
una agulla enfilada</span></div>
<div class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.97cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">de
goig i de delit.</span></div>
<div class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.97cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.97cm;">
<br /></div>
Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6251234477811479706.post-56220320510404039592017-05-27T04:13:00.001-07:002017-06-04T02:01:37.240-07:00El darrer pedaç de pell<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.97cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.97cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">El darrer pedaç de pell</span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.97cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">del rescat del gran incendi</span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.97cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">entre les volves cendroses</span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.97cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">que agrana el Mestral</span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.97cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">per refer el Velló d'Or</span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.97cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">empresa hercúlia i impossible,</span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.97cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">castell en l'aire,</span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.97cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">pedrada a la Lluna.</span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.97cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"> Engrillonar l'asfixia a
l'oblit,</span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.97cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">desterrar el malson convuls</span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.97cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">a l'Ultramar.</span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.97cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"> I l'amor... Prime</span><span style="font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">rs auxilis.</span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.97cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Tisana calenta. Amulet veraç.</span></div>
Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6251234477811479706.post-28882918301184696862017-05-27T04:07:00.003-07:002017-05-27T04:07:36.314-07:00I la Ponza ha mort...<div class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.97cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.97cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">"I la Ponza ha mort</span></div>
<div class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.97cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">per viure cara al mar"</span></div>
<div class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.97cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">i sota el sol.</span></div>
<div class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.97cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Per girar el cantó</span></div>
<div class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.97cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">desteixir la xarxa,</span></div>
<div class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.97cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">apagar el foc.</span></div>
<div class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.97cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Lentament i inexorable</span></div>
<div class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.97cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">amb tot el bell del món</span></div>
<div class="western" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.97cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">a l'altra part dels ulls.</span></div>
Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6251234477811479706.post-37003215736827292992014-05-04T02:28:00.001-07:002014-05-04T02:28:36.987-07:00La gran invasió
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.16cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">La
gran invasió ha arribat,</span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.16cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">secretament,
imperceptiblement.</span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.16cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">El
ciutadà no ho nota</span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.16cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">però
el gran imperi s'ensorra.</span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.16cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">L'enemic
s'afanya silent,</span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.16cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">delinea
un gran desastre,</span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.16cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">en
la sordera, en l'orbitud.</span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.16cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">El
vent s'endurà la pols</span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.16cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">a
ràfegues punyents</span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.16cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">però
vindrà la calma, més tard,</span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.16cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">i
el sol tornarà a embrunir</span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.16cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">la
pell dels supervivents.</span></div>
Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6251234477811479706.post-23695557701744938272014-03-29T04:34:00.002-07:002014-03-29T04:34:52.011-07:00Una tremolor de pànic
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">Una
tremolor de pànic parada a taula a l'hora de dinar.</span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">Que
el senyor beneesca els aliments que prendreu.</span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">Devorar
a grans bocins tota la vida en un instant.</span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">Glop
d'oli de ricí. Porga per força. La boca amarga.</span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">Una
tremolor de pànic al llit fet de llençols nets.</span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">El
son esmicolat de mil malsons i mil ofecs.</span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">Caminar
lentament, arrossegant els peus, la llarga nit.</span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">Camí
de tolls. Cursa d'obstacles. Els peus llagats.</span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">Una
tremolor de pànic al fals fons de l'armari corcat.</span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">Les
sabates velles i sense cordons, la pols.</span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">La
paret gratada i la calç a les ungles. Couen els ulls.</span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">Singlotar
n'és l'alternativa quan no tens temps d'estimar.</span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">Una
tremolor de pànic a la butxaca, embolicada amb un mocador brut.</span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">Preu
inaccessible. Vidre blindat d'aparador. Gran meravella.</span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">Palpar
a les fosques el pensament i amagar les mans al darrere.</span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">Trinxet
obert i sagnant. El fred esguella els llavis secs.</span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">Una
tremolor de pànic al moll de l'os, fussant i fussant.</span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">Ànima
electrocutada a set-cents vats. L'olor de sofrimat.</span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">Pell
escaldada. Cabells arrancats. Nas degotant de mocs i de sang.</span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">Inspiració
profunda i inútil. Aturada a mig camí. Duana negra.</span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">Una
tremolor de pànic envaint la casa sencera, racó a racó.</span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">L'aire
estantís se'n fuig pels clevills deixant només buit.</span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">Respira't
l'alegria si només hi ha que CO</span><span style="font-size: small;"><sub><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background: none repeat scroll 0% 0% transparent;">2
</span></span></sub><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">per
a tu.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">Escolta
la nota desafinada. I si ja no ve l'alba?</span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">Una
tremolor de pànic quan no hi ha rialla.</span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">Una
tremolor immensa, detectada pel sismògraf.</span></div>
Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6251234477811479706.post-67098756571430598782014-01-02T10:28:00.000-08:002014-01-02T10:31:22.647-08:00El temps, ah!, el temps<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.97cm;">
</div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.97cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Bastir una incertesa immensa,</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.97cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">monumental, faraònica...</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.97cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">El temps, ah! el temps:</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.97cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">els pàmpols secs que arrosega</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.97cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> el vent.</span></div>
Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6251234477811479706.post-8420535546587602832013-11-19T10:07:00.002-08:002013-11-19T10:07:47.726-08:00Dominical
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.94cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> </span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.94cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Unes ulleres de sol obscures</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.94cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">a la terrassa</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.94cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">d'un bar entre copes i copes</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.94cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">i passa</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.94cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">la vida, la maregassa</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.94cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">de la gent que trafega,</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.94cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">es belluga, llambrega</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.94cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">i creua la plaça.</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.94cm;">
<br /></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.94cm;">
<br /></div>
Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6251234477811479706.post-48250581378121806082013-09-02T08:41:00.001-07:002017-05-27T04:02:05.688-07:00Lletania II<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Es pon el sol</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">cauen les fulles</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">s'apaga el foc</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">s'asseca el riu</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">s'atura el vent</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">s'adorm
la mar</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">s'acaba
el pa</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">s'escampa
la sal</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">s'enfonsa
el pont</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">s'esborra
el camí</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">se'n
va l'amic</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">es
trenca el got</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">es
perd l'amor</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">s'envola
l'au</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">s'asfixia
el peix</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">s'oblida
el nom</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">s'enteranyina
el cel</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">s'enceta
el final</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">es
renova el dol</span></div>
Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6251234477811479706.post-58625277949220393822013-07-08T07:31:00.000-07:002013-07-08T07:31:16.727-07:00Geografia
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Geografia
càlida i veraç.</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Tota
una superfície.</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Els
teus cims, les teues valls.</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Les
mars i els oceans.</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Els
rius i les muntanyes.</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Relleus
subtils: la teua pell.</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Gran
terratrèmol: el teu alenar.</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Eucaristia
tendra i setmanal.</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Tot
el desig en un cove.</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Tota
la vida en un instant.</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Et
rememore dilluns i dimarts.</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Dimecres
i dijous et torne a rememorar,</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">divendres
t'espere, t'enyore dissabte i</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">diumenge
et crec desitjar.</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6251234477811479706.post-91629414400998117902013-06-03T07:36:00.000-07:002013-06-03T07:36:10.091-07:00Lletania<br />
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="RIGHT" lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><i>Mira
si he corregut terres...</i></span></div>
<div align="RIGHT" lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Popular</span></div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">He
corregut la Ceca, la Meca i la Vall d'Andorra per trobar-te.</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">He
fet la volta al món i el París-Dakar.</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">He
travessat els deserts i els oceans.</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">He
traspassat la barrera del so i dels colors.</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">He
anat on brama la tonyina i on Crist va perdre les espardenyes.</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">He
navegat amb la barca de Caront i he circulat amb el Transsiberià.</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">He
visitat Lil·liput i el País de les Meravelles.</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">He
viatjat pel túnel del temps.</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">He
fet les vint mil llegües del viatge submarí.</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">He
travessat la mar Roja.</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">He
pujat a les muntayes.</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">He
baixat a les valls.</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">He
relliscat en el temps i en l'espai.</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">I
tot només per trobar-te.</span></div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6251234477811479706.post-15512689476761891192013-04-14T09:01:00.000-07:002013-04-14T09:01:28.337-07:00Gasogen<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5QIAhg9UN4fFw07LA_c441OosTyJZRZcxDx0h67v1etqAE5TOV5v-UXnlgiDl0UdKY5zNYSI3FYdu1zG4URDMFcUGgfVqnAJl-U7SohBM-0DprYYSaHBIwf2uYgFev6ZPpF6DlDcCtkk/s1600/Huson+37.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5QIAhg9UN4fFw07LA_c441OosTyJZRZcxDx0h67v1etqAE5TOV5v-UXnlgiDl0UdKY5zNYSI3FYdu1zG4URDMFcUGgfVqnAJl-U7SohBM-0DprYYSaHBIwf2uYgFev6ZPpF6DlDcCtkk/s1600/Huson+37.jpg" /></a></div>
<br />
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;">Un
soroll ensordidor, esquitxat d’uns roncs monstruosos i arrítmics,
envaïren l’espai silenciós i seré del Raval esglaiant persones i
bèsties que cregueren endevinar que la fi del món s’havia avançat
a les prediccions dels taumaturgs de la comarca. Els qui eren a casa,
sobretot dones i algun desenfeinat –la majoria es trobaven al camp,
a les pedreres o al riu–, eixiren esvalotats a la porta de casa.
Res no hi pogueren esclarir. Només un gran núvol de pols que els va
cegar els ulls i els impedia de respirar. El soroll es va allunyar
per l’altre cantó d’on havia aparegut i la polseguera s’ana
dissipant a poc a poc fins desaparéixer, com si allà no hagués
passat res.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;">Amb
l’excepcional collita de pansa de moscatell d’aquell any, don
Ramon havia introduït en el poble el primer monstre metàl.lic. El
primer automòbil, que mai no havien vist i que la pols els continuà
velant en aquella entrada triomfal, anà a jaure a la porta de la
casa pairal de la plaça, sota la vigilància de l’heràldica
familiar. Un Turcat Mary de divuit cavalls, model de l’any 1911,
importat directament de França i comprat per catàleg mitjançant un
intermediari de Barcelona.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;">Allò
del cotxe sense cavalls va desfermar la disbauxa i els animalots
d’acer començaren a envair les vies públiques. Després del
Turcat fou –pura enveja i instint de superació– un Hudson 37
americà, propietat de les germanes Meravelles. Les Meravelles, dues
fadrinasses que posseïen mig terme, no s’havien pogut estar de
caure en el demoníac parany de l’automoció; potser trencaren la
gerra dels duros de plata i ja increpaven el seu cotxer castellà que
fins aleshores els havia aparellat l’egua <i>Rociera</i> al seu
cotxe de cavalls.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"> –José,
has d’aprendre a dur un vehicle d’eixos. Ja estem fartes de donar
que riure amb el nostre cabriol.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"> No
cal dir que a José encara li feia més gana el cotxe que a les seues
ames. Es precipità en les seues pràctiques amb el vehicle acabat de
desembolicar, i de la seua primera lliçó en donaren bon compte les
cinc cabres atropellades del ramat de Canoret Pi, el germà de
Doreta, que foren els primers exemples de la tercera plaga humana, la
C, la carretera, que tants i tants n’ha fet i en farà traspassar.
Amb tot, acabà convertit en el jove de més èxit entre la
fadrinalla femenina de la rodalia, amb aquell model de 1913, d’un
color cendrós però brillant i atractiu.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;">Hi
va haver que anà a Itàlia a mecanitzar-se, com el jutge, que no
viatjà personalment a aquell país, sinó que va aprofitar el seu
parentiu amb un influent diputat a Madrid per aconseguir el cotxe
entre la comanda d’un lot per a distints càrrecs del poder
central. Així, un Fiat 501 s’afegí al parc mòbil municipal, a
més d’altres models que anaren florint sobre la calçada com els
alemanys DKW i d’altres.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"> Se’n
va parlar molt, de la motorització de les famílies més benestants.
Alguns fins i tot profetitzaren amb la liquidació de les espècies
equines: cavalls, haques, ases i muls condemnats a la desaparició i
la davallada, fins l’extinció de la festa de sant Antoni del
Porquet. Encara que no tardaren a organitzar, els propietaris dels
vehicles, la festa del seu sant, sant Cristòfol, patró de la
circulació vial, erigint-se en clavaris i, a imitació de l’altra
efemèride, beneint anualment els seus cotxes com fins aquell moment
havien fet amb el bestiari domèstic.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"> La
festa del sant dels carburants va anar adquirint prestigi amb la
desfilada de tot tipus de models automobilístics i dels models
agosaradíssims dels barrets que cofaven els caps de les senyores
copilots en la llarga corrua de la benedicció, la qual feia la volta
de la processó. Amb els anys s’hi afegí la banda de música, la
pólvora i el revoltejar de les campanes. La festa esdevingué
oficial i senyorívola, elegant, cara i avorrida.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"> Fins
que un any ocorregué un fet novell i divertit. Els cotxes, més o
menys una dotzena, havien anat arribant a la plaça, on es disposaven
formant un cercle, l’un darrere l’altre, per a la cerimònia
benedictòria. Eixí el senyor rector de l’església escortat per
un escolanet que portava el salpàs i el sagristà amb un faristol
que va instal.lar en el replanell de la graonada de la porta
principal, en una posició elevada que permetés la visió de tota la
gran quantitat de públic que omplia la plaça. A poc a poc, un suau
ventijol de ponent anà omplint la plaça, des del Raval, d’un fum
blanc i espés i del moc-moc d’un botzina de botó que intrigà els
assistents mentre començaven a estossegar a causa del fum. Com una
aparició celestial, entre la fumaguera, hi va aterrar Pep Vicent, el
venedor de calç, amb el seu carro arrossegat per una vella mula i
amb una caldera fumejant de corfes d’ametla. No va vociferar el seu
anunci de «caaaaalç, xiqueeeees!» a què tenia acostumat el
veïnat, sinó que s’afegí a la rua festera amb un somriure
satisfactori d’orella a orella.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"> –Pep
Vicent –l’increpaven els conciutadans–, no t’has equivocat de
patró?</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"> –No
res d’això –responia el venedor de calç–. Què més dóna que
el vehicle funcione a gasolina, gasoil o gasogen? A més, jo faig
encara més fumaguera que ells.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"> Hi
hagué un primer intent d’expulsar Pep Vicent i el seu original
vehicle de combustió externa de la celebració, però la seua
tossuderia i la pressió unísona del poble sencer aconseguiren que
desfilara darrere de tots els cotxes. El capellà, amb cara de pocs
amics, pronuncià la benedicció de rigor entre el ruixim de l’hissop
i un fons de vítols i aplaudiments de tota la gernació que invadia
la plaça.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"> Aquell
any, al <i>rally </i>habitual de la volta a la processó, s’hi
afegiren, a més del carro de la calç, tots els assistents a l’aplec
de la plaça, que corejaven insistentment:</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"> –Vítol,
revítol a sant Cristòfol!</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"> –Vítol!</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<br />
</div>
<div align="RIGHT" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"><i>La
Russafa de València, 1993</i></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
</div>
Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6251234477811479706.post-4867848435304923962013-03-19T01:41:00.000-07:002013-03-19T01:41:38.163-07:00Qüestió de noms<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQ7JaFCTFWLgF1wbE1Q1RKkJgzRp4bKjHk9EbGl33HSNY2kEc0mawLXruKj-KSuHouGEHxlaCmK3LgElqD1u-ReYEuwsgUpSqv7eCoym6fXGiWzTYthW9Elcz24boJPVPKnmw_Y4VlFzE/s1600/Q%C3%BCesti%C3%B3+de+noms.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="220" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQ7JaFCTFWLgF1wbE1Q1RKkJgzRp4bKjHk9EbGl33HSNY2kEc0mawLXruKj-KSuHouGEHxlaCmK3LgElqD1u-ReYEuwsgUpSqv7eCoym6fXGiWzTYthW9Elcz24boJPVPKnmw_Y4VlFzE/s320/Q%C3%BCesti%C3%B3+de+noms.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; margin-left: 8.74cm; text-indent: 1.25cm;">
<br /></div>
<div style="text-align: right;">
<div class="western" style="line-height: 100%; text-align: right;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-style: normal;">A
mi em diuen com em diuen,</span></span></span></span></div>
<div class="western" style="font-style: normal; line-height: 100%; text-align: right;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: x-small;"> Em
diuen com m’han posat.</span></span></div>
<div class="western" style="font-style: normal; line-height: 100%; text-align: right;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: x-small;"> Si
vols saber com em diuen</span></span></div>
<div class="western" style="font-style: normal; line-height: 100%; text-align: right;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: x-small;"> Busca
qui m’ha batejat.</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 100%; text-align: right;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: x-small;"> <i>Popular</i></span></span></div>
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;">Les
vespes dauraven l’aire de la tarda i assedegaven la set en les
pedres mullades del llavador. La dona recollia les últimes peces,
les retorcia per escórrer-les i les anava dipositant en una gran
ferrada. Damunt de tot, el flairós tros de sabó amb els cantons
arrodonits per l’ús. El silenci de la vesprada s’armonitzava amb
la remor de la séquia i alguns piulars dels ocells dels horts
pròxims. Feia calor i s’agraïa la frescor de la bugada. Va
costalejar la ferrada sota el braç, recolzada en l’anca, i
abandonà l’ombrívol llavador travessant amb pas lent les
distintes freqüències sonores de les cigales. Entrà al poble.
Defugia el sol i buscava el recer de les façanes de les primeres
cases. Els carrers, encara buits, les cases, encara tancades,
protegien el sestejar de l’abrusadora tarda. Només algun gat
creuava d’una banda a l’altra amb les ninetes contretes fins a
límits insospitats.</span></span>
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"> La
dona girà el cantó del carrer de l’Hostal. Ascendia per la llarga
i costeruda via quasi com immobilitzada, sempre a l’ombra. Tombà
pel Camí Reial cap a la dreta i allà al fons, al final del carrer,
endevinà entre la boiror de la calitja una taca de colors. Anà
avançant lentament i anaren dibuixant-se unes siluetes humanes. No
sabia si es movien o si li ho feia veure l’alè del sòl. Una mica
més a prop va reconèixer un grup de dones que, assegudes a la porta
de casa, realitzaven petits moviments. A poc a poc anà reconeixent
més detalls, els objectes: primer teles blanques, després tabaquets
de fils, relluirs metàl.lics de tisores i didals. Una mare vigilava
la tasca de les seues tres filles que brodaven filigranes multicolors
sobre els fins teixits de seda i de lli.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"> Les
tres filles comentaven les seues coses i reien per sota el nas. La
mare mirava i no deia res. La dona de la bugada s’hi anà acostant
fins que es va incorporar al grup. No va abandonar la càrrega, i amb
un colp d’anca adoptà una posició més còmoda i saludà:</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"> –Bon
dia us done Déu.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"> –I
vosté que ho veja –respongueren les tres fadrines.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"> La
mare renegà amablement.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"> –Bones
hores de fer bugades, amb la calor que fa. No et caldrà estendre la
roba en arribar a casa. Se t’eixugarà pel camí.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"> –Ara
que no hi ha ningú –es va justificar la dona elevant una mica la
ferrada amb un sospir–. Al matí i a la vesprada està molt ple i a
mi m’agrada posar-me dalt, al cap, i que no em baixe l’aigua tota
ensabonada. No s’hi pot rentar.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"> I
va afegir:</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"> –Tampoc
no són hores de brodar, aquestes, que suen les mans i s’embruten
les teles al bastidor. Això són feines d’hivern. Què és el que
fan?</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"> –Broden
cada una el seu aixovar. Aquestes coses com més prompte es tinguen a
punt, millor –va aclarir la mare. </span></span>
</div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-size: small;"> </span>Les
filles, enjogassades, li mostraven les seues obres. La dona començà
a exclamar:</span></span>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"> –Quina
meravalla de llençol! Quines mans més fines! –la dona no parava
d’escodrinyar i d’escampar lloances– Quines flors! Quins
colors! I aquelles estovalles? I aquella coixinera? Ni les monges de
Santa Clara farien meravelles semblants. Però... què feu?</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"> –Dona!,
de què t’estranyes tant? –interrogà la mare– Què han de fer?
Brodar!</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"> I
la dona s’afanyà a explicar:</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"> -Però
és que totes broden la mateixa lletra, la ema.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"> –És
clar que sí –es va precipitar la mare a aclarir–. La ema, la que
els correspon: Màlia, Mèlia i Mília...</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<br />
</div>
Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6251234477811479706.post-30697359922708941942013-02-17T12:56:00.000-08:002013-02-17T12:56:34.638-08:00L'enrunada del Café del Sindicat<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrRhk4TKeUX06BrF1K6EKpmnuufW5pQ6MRBk1l5tnxsPU0U67bMM6uGpoeahqWUkw5c_lvAC3JnTOZOMp-krEsyxIzHEx6HlkRABLdsWXuBs1NLFMxSzi4SlzG_QfXEHBI9ZHhrn5W_Hc/s1600/Casino.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrRhk4TKeUX06BrF1K6EKpmnuufW5pQ6MRBk1l5tnxsPU0U67bMM6uGpoeahqWUkw5c_lvAC3JnTOZOMp-krEsyxIzHEx6HlkRABLdsWXuBs1NLFMxSzi4SlzG_QfXEHBI9ZHhrn5W_Hc/s320/Casino.jpg" width="242" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="western" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;">El
Café del Sindicat ocupava, amb les oficines de la societat i
l’economat, una casa a la Plaça Major. Era un café espaiós,
fumós i de minsa decoració, com qualsevol café de poble, sorollós
de veus potents i de fitxes de dòmino estavellant-se sobre les
làmines de marbre dels veladors. Tenia un aspecte rústec que li’l
proporcionava el terra de fusta neta i aspra que fregava diàriament
Salvadora Pi, o Doreta com era més coneguda. En estrenar-lo, allà
per les bressolades del segle, era un terra llustrós que Doreta
fregava i enllustrava amb una barreja de cera i aiguarràs que
adobava ella mateixa, per a poc a poc va haver d’anar desistint
perquè les potades fangoses dels llauros, en aquells hiverns de
pluges i neus, i el trepig esmussador que provocava el fang en
eixugar-se, convertien la lluïssor del terra en un immens gargot.</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"> Presidia
el local una fotografia de don Hilari, el capellà que havia iniciat
la fundació de la societat. Es tractava, doncs, d’un sindicat
catòlic, encara que a les seues hosts militaven tota mena de
descreguts, ateus i agnòstics al.lèrgics a la cera. Amb tot, el
retrat, esgrogueït pels fums de tants cigars, pipes i plegadets,
provocava l’entusiasme general; i és que la Societat havia
esdevingut un matalàs per amortir la pressió que exercien els
cacics sobre l’economia local.</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"> En
el seu interior es produïen tota mena de transaccions laborals i
econòmiques. S’hi llogaven bracers; es pagaven jornals; es venien,
es compraven, es cobraven i es pagaven collites; s’alfarrassaven
taronges, garrofes, olives, prunes, melons i tot allò que donés el
temps i s’hi jugava al joc més insospitat. Tot això, evidentment,
ben beneït amb aigües potents.</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br />
</div>
<div class="western" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br />
</div>
<div class="western" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;">Maurici
no prenia mai res al Café del Sindicat. El seu concepte de l’estalvi
no li ho permetia. El seu concepte de l’estalvi i la por a
empassar-se qualsevulla cosa que no hagués tastat mai, fet que
limitava els seus àpats a pa, aigua i poca cosa més. Fins i tot si
algú havia gosat de convidar-lo s’hi havia negat tossuderament.</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"> –Et
fa un colpet de vi, Maurici?</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"> –No
seré jo qui perda l’oremus amb un túixec d’aquests –que
contestava.</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"> –I
un café? Entraràs en calor.</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"> –Prou
negre estic per fora com per a ennegrir-me per dedins.</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"> Amb
una clientela com aquesta Manel Ponç, el conserge, tenia minvades
les possibilitats de medrar. Encara com n’hi havia d’altres que
feien anar l’aiguardent i l’absenta cavalleres com l’aigua de
la séquia.</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"> Amb tot, Maurici posseïa el dret adquirit a romandre al local per ser-ne
soci fundador i allà que ocupava, cada dia de l’any, la cadira de
sempre des d’on observava vituperadorament com els vicis decalaven
les virtuts i penetraven sigil.losament en la col.lectivitat sense
causar espant. Els beuratges etílics havien dominat des de sempre,
però, a poc a poc, s’introduïren el billar, una baralla de cartes
estranya –franceses en deien– i un joc de tauler enrajolat de
blanc i negre com el terra de la capella del sagrari de l’església
que, segons contaven, havia estat joc de reis. Aquest darrer no va
tenir tanta celebritat com els anteriors. De llestos, molts se’n
passaven però pocs aconseguien d’aprendre’n les regles. Tota
mena de loteries, rifes i transaccions econòmiques que desplomaven
els uns per engreixar els coixins dels altres. Maurici no hi
participava. Ni de la loteria de Nadal no en volia saber res. I això
que la societat, des de la seua creació, havia adquirit cada any un
número amb totes les seues sèries per repartit entre els confrares,
sense farda, i sobre el qual es conjecturaven tota mena de futurs
esplendorosos que mai no s’acomplien. Amb tants anys de fidelitat
connubial mai no els havia tocat ni tornar els diners; la grossa...
ni pensar-ne.</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"> La
fita més alta de l’adeliciament la plantaren, sempre segons
Maurici, el dia que van instal.lar un gramòfon al local. Ell va
entrar-hi, com sempre feia, i va ser sobtat per un ambient
irrecognoscible. Què era allò? Era música! Ben aviat va localitzar
la màquina des de la qual Marco Redondo escampava refilets com qui
aventa blat o civada a l’era. Es va quedar primerament enravenat,
es va acostar precautòriament amb passes llargues i lentes a
l’aparell, va mirar a un costat i l’altre, i al sostre, i va
capbussar-se dins la campana tal com un aristòcrata gal amb la testa
ficada en una guillotina robesperriana. Pep Lluna se’l mirava
palplantat i inflat a punt d’esclatar. Al café es van tallar tots
els alès. S’hi va crear una expectació d’ofec en els
assistents. Maurici va treure el cap de la campana amb una parsimònia
reverencial i va notar que l’observaven. Pep va preguntar a punt de
l’asfíxia:</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"> -Què
és això, Maurici?</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"> –No
ho sé. Sent cantar i tot és mirar i no veig ningú a dins.</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"> L’explosió
fou tan forta com les detonacions de dinamita de Cento Lluch allà a
la pedrera de Màxim: la rialla fou general i espectacular. Maurici
va abaixar el cap i es va esquitllar silenciosament cap a la porta.</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br />
</div>
<div class="western" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br />
</div>
<div class="western" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;">Van
anar passant els dies i Maurici no tornava al Sindicat. Uns eren del
parer que estava malalt, d’altres que no hi tornaria mai més.
Gairebé tots s’equivocaven. Al cap de quinze o vint dies Maurici
va interpretar una aparició de les habituals. No va saludar ningú i
es va dirigir cap al seu observatori predilecte. En predre’n
possessió va notar una puntada d’incomoditat. Sentia que tots,
encara que sense mirar-lo, guaitaven per veure quina els en feia
avui.</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"> «No
hauria d’haver vingut –pensava–. Aquests malparits encara la
tenen tendra. Bé que l’hauran refrescada tots aquests dies. De
segur que l’hauran rememorada mil vegades.»</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"> Va
començar a sentir-se neguitós. No gosava mirar enlloc, fins que va
descobrir el diari sobre la taula a la seua dreta. Mai no l’agafava,
no sabia llegir. El va aferrar d’una sarpada i el va obrir, ben
estés, davant la seua cara. Passava lentament els fulls cap a la
dreta i cap a l’esquerra i pensava obcecadament en l’afer del
gramòfon. Mentre, rumiava: «Quasi no he pogut dormir en aquests
dies». I passava un altre full. Raül Guasch el mirava des del
billar repenjat en el tac amb els dos braços i el cigarret
penjant-li incert entre els llavis. Va obrir el ulls sorprés i se’l
va mirar més fixament. Tots els presents observaven una altra vegada
que qualsevol cosa cosa podia passar. Novament creixia l’expectació,
s’hi feia el silenci i tots aturaven la respiració. Raül veia
estranyat la capçalera del <i>Diari de València</i> a la part
inferior del full. S’hi va atansar a poc a poc arrossegant el tac
per terra, es va trempar davant Maurici i va preguntar:</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"> –Què
diu el diari, Maurici?</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"> Maurici
va abaixar el diari sobre els seus genolls. Una mica astorat, va
mirar Raül i va balbotejar:</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;"> –No
ho sé. El món deu anar molt malament perquè... –i va mostrar-li,
amb una elevació de mans, els fulls perquè ho pogués comprovar–
... els barcos van cap per avall.</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br />
</div>
<div class="western" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br />
</div>
<div class="western" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-size: small;">Maurici
va tardar moltes setmanes a tornar al Sindicat, i no per vergonya ni
por ni falta de ganes, sinó perquè el café va restar tancat fins
que tornara a ser endreçat després de l’ensorrament provocat per
la seua darrera beneitura.</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br />
</div>
<div class="western" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<br />
</div>
Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6251234477811479706.post-34123887161289508032012-12-11T07:36:00.001-08:002012-12-11T07:36:30.383-08:00Aquell any de les desgràcies
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;">
</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsUXW5GUbN-wIGhYFZXuJFMMBOPJlhiB8LgZkzGW73q4iIHPrnY8bBTnHTP8-eYXWyLZ6xR7RF80FhaKl9aw8mrdtwzRmtHOdPfN5AYEDnIL91lF6qwz_QcyNQL1BUP0599c24CmQ-Nhg/s1600/Cap43.bmp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="176" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsUXW5GUbN-wIGhYFZXuJFMMBOPJlhiB8LgZkzGW73q4iIHPrnY8bBTnHTP8-eYXWyLZ6xR7RF80FhaKl9aw8mrdtwzRmtHOdPfN5AYEDnIL91lF6qwz_QcyNQL1BUP0599c24CmQ-Nhg/s320/Cap43.bmp" width="320" /></a></div>
<div align="RIGHT" class="western" style="line-height: 100%;">
<br /></div>
<div align="RIGHT" class="western" style="line-height: 100%;">
<span style="font-size: small;"><i>Si
com lo taur se'n va fuit pel desert</i></span></div>
<div align="RIGHT" class="western" style="line-height: 100%;">
<span style="font-size: small;">Ausiàs
March</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 100%;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">No
recorde quin any era. Hauria de buscar aquella litografia del crist
que imprimiren per festejar la celebració de la seua benedicció com
a patró del poble, quan feren aquella talla de morera dura que
encarregaren a un escultor del carrer de Cavallers, a València,
perque Eladi, l'escultor local, havia demanat dos-cents duros per la
tasca. La xifra era desorbitada, fins i tot per a un crist que feia
tants miracles d'incalculable valor. I això perquè l'Eladi no en
volia saber res, d'imagineria religiosa. Un maçó.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;"> –Jo,
de figures pietoses, en vull cap, que em pertorben el son
disputant-me sempre el preu i la qualitat –deia, i contava–: Una
santa Llúcia que vaig modelar per a la senyora Regina, aquella del
carrer de la Neu, que era cegueta de naixença, m'eixia cada nit en
un malson per retraure'm la color que li havia pintat als ulls de la
platereta. Sentia, a les nits, una veu: «Condemnat a l'infern que et
veuré, descregut». I repetia: «et veuré, et veuré…», com si
no estigués massa segura. I cada nit el mateix romaç. Encara com a
la senyora Regina, que va palpar molt suaument tota la imatge amb les
puntetes dels dits, li va satisfer en gran manera l'obra i em va
pagar sense retrucar ni pruna.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;"> Sempre
ho contava això, Eladi, en el veladoret que ocupava cada dia al café
del Sindicat.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;"> Doncs
aquell any prepararen unes festes fora del normal. El burro per la
finestra. Una gran celebració: novenes, cavalcades, processons i
coets en desmesura. D'afició als coets sempre n'havien tingut molta
al poble. Feien coets solts a la vesprada i, a la nit, cordades
institucionals, amb corda, que presidien les autoritats darrere dels
vidres de ca don Ramon.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;"> Andreu,
el filòsof, sempre desbarrava contra el coets al casino. Més encara
els sendemàs de les festes, quan sentia contar de les socarrimades
que havien provocat en els cuiros de la gentolada jove del veïnat.
Acusava els coets de classistes.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;"> –Només
cremen els pobres, aquests maleïts. Si no en tenim prou amb les
injustícies dels amos, els coets ho acaben d'endreçar.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;"> I
palpava raó, Andreu el filòsof. Els coets els encenien els rics des
dels balcons del seus casalots de la plaça i els llançaven a terra.
Els jornalers i els peons, com que no comptaven amb metall per
comprar-ne, s'havien de divertir recollint els encesos que els altres
llançaven. El risc, de sobra es veu, no guardava proporció i les
cremades tardaven mesos a sanar.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;"> Aquell
any, però, l'interès pels coets es va relaxar davant l'anunci de
les corregudes de bous i de vaques a la plaça Major. Don Ramon, que
presidia la plaça amb la seua casota, havia soltat un bon mos de
plata per allò del Centenari i es preveia una bona ramaderia i una
plaça portàtil de lloguer. Sempre havien fet vaquetes soltes i bou
embolat, però s'acontentaven a tancar les boques que obrien la plaça
pels quatre cantons amb els carros dels segoners. Aquell any, però,
la plaça s'omplí de cadafals de fusta gradejats fins al primer pis
de les cases.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;"> El
primer dia s'anunciava un torero d'Almansa, fracassat de la <i>Fiesta
Nacional</i>, i que duia més fam que les xinxes que l'agullonaven. A
mitjan vesprada la plaça semblava un formiguer. La gent anava i
venia endiumenjada. Les xiques van traure tot allò de la caixeta i
la caixeta al cap: pintes, ventalls, mocadors i mantons de manila i,
fins i tot, algun binocle d'un avi calavera que freqüentava la
ciutat per veure revistes de teatre i perseguir coristes. Botiges i
berenars, botes de vi… I bona cosa de calor, que encetaven l'agost.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;"> Improvisaren
agutzils al llom d'haques pamploneses, presidència al balcó de ca
don Ramon, les filles del qual lluïen un posat de manola copiat
d'una revista de Madrid que rebien en subscripció una vegada al mes.
Feien goig els ventalls multicolors que tremolaven nerviosament en
tota la plaça.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;"> Els
fadrins més agosarats ocupaven la pila de la font, que s'imposava
enmig de la plaça i que havien buidat i eixugat previsorament. La
font era redona i del centre s'enlairava una columna que sostenia un
globus picat en pedra, “la bomba”, com l'anomenaven, amb quatre
dolls orientats als vents del món. L'agutzil, dret com un xiprer del
fossar sobre la bomba, donà amb la botzina el tururut de senyal i la
banda local esgarrà la cridadissa general amb l'encetada d'un
passodoble: Pepita Creus, que encengué més els ànims del
respectable.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;"> Allà
que s'obri el portelló i entren els agutzils amb les haques més
enflocades que la Consuelito, la vedette de la funció <i>Diga-me-lo
a l'oïdo, cavallero</i>, que havien vist l'any anterior al teatre de
l'Olimpus. Al darrere, enmig, el torero:<i> Franxo de Rocio, Xiquillo
d'Almansa</i> i no sé quants títols més, que semblava un <i>Grande
d'Espanya</i> de tanta retafila de noms que arrossegava. Darrere de
tots, Pasqualet el de la lletera i el seu fill que, com criaven
vaques, feien bon tracte amb els banyuts quadrípeds.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;"> Feren
la volta d'honor. Aplaudiments i olès i més apaludiments. En tancar
la comitiva el cercle, la banda interrompé el passodoble i la
corneta es repicà el <i>tercio</i>. Obriren la portella del corral
improvisat i se n'eixiren tots els llogaters de la quadra: el brau,
els mansos, les vaques i les vaquetes, amb gran rebombori, avalot i
polseguera, que la donaven per Satanàs i tots els dimonis. El sotrac
fou tan fort en l'esperit de gran nombre d'espectadors que molts dels
de primera fila, esverats pel sobtament, intentaren remuntar cadafal
amunt quan aquest estava a rebentar. Espentes, entropessons, ací
caic allà m'alce. Una gresca que s'armà al racó del Sindicat i
crits i més de quatre bescollades, fins que s'enfonsà un sector del
cadafal.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;"> La
gent fugia cap a un costat i cap a l'altre. Queien, s'aixafegaven, i
tota la plaça anà caient com les fitxes d'un dòmino fins que no
quedà un pal dret. Els bous, esglaiats pel fet, fugiren pels quatre
cantons trepitjant cossos i taulons que jeien barrejats per terra. Se
sentien udols, plors i crits, fins que s'aclarí la polseguera i
començaren el rescat de ferits i de finats.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;"> L'inventari
que va fer el metge era inacabable: falanges de dits corrinxals
fracturades, nassos aixafegats, orelles rebregades i inflamadíssimes
que desbarataven escandalosament les simetries facials, turmells
regirats en una llarga processó de coixos, i verducs, morats i
blaüres en hematomes d'una policromia variadíssima, i els dos casos
més greus que el galé no podia guarir: la cama ortopèdica de fusta
del sergent Rovira, mutilat de la guerra d'Àfrica, feta estelles, i
la dentadura postissa del jutge, del mateix material, la primera i
única que hi hagué al poble, de la qual encara buscaven claus i
incisius entre la desfeta de la plaça. El metge, tip de tanta feina
extraordinària, els donà drecera:</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;"> –Vostès,
a l'hospital no. Vagen-se'n directament a la fusteria.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<br />
</div>
Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6251234477811479706.post-40223210459580360632012-11-11T09:56:00.001-08:002012-11-11T09:57:19.797-08:00Una bomba arranca quatre tarongers de l'Hort del Portugués<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNB_0kdEu0HkesqXh1XhEfx-cXM5cepRfkTnbi28GSen-w-nQIw_pM5B9FjhRMexgZXn5WW0t-58DK1jP0EnwSQ2C-0oOVjspYUkXcQ03QmV8ydy4TDkzFYA1QMG0fOYuMoeOs-N0NqXc/s1600/bombardeig-xativa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="174" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNB_0kdEu0HkesqXh1XhEfx-cXM5cepRfkTnbi28GSen-w-nQIw_pM5B9FjhRMexgZXn5WW0t-58DK1jP0EnwSQ2C-0oOVjspYUkXcQ03QmV8ydy4TDkzFYA1QMG0fOYuMoeOs-N0NqXc/s320/bombardeig-xativa.jpg" width="320" /></a></div>
<div align="RIGHT" class="western" style="line-height: 100%;">
<br /></div>
<div align="RIGHT" class="western" style="line-height: 100%;">
<br /></div>
<div align="RIGHT" class="western" style="line-height: 100%;">
<span style="font-size: small;"><i>El
pare, dret al carro, la nit del bombardeig</i></span></div>
<div align="RIGHT" class="western" style="line-height: 100%;">
<span style="font-size: small;">V.A.
Estellés. Llibre de meravelles.</span></div>
<div align="RIGHT" class="western" style="line-height: 100%;">
<br /></div>
<div class="western" style="line-height: 100%; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;">
</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;">Amanegué
un dia afilat com una navalla d'afaitar. Un dia del mes de febrer,
ras, sense un nuvolet ni de mostra. Un dia fredíssim, amb un ponent
suau però glaçat que no desfeia la gelada. Es tornaria més dolç
cap al migdia, amb la força del sol, però a la matinada tallava la
respiració.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> Maria,
a la vora de la llar que l'àvia havia acabat d'encendre, feia els
preparatius. Pastava pa, embolicava queviures amb paper d'estrassa i
recollia pulcrament un pessic de tabac.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> Maria
havia arribat amb el seu pare i la seua filla única, Sumpcioneta,
evacuada des de Sant Mateu del Maestrat, amb un carro i quatre
andròmines domèstiques, fugint de les guerres de l'Ebre. El seu
home, l'Andreu, estava mobilitzat al front en un regiment
d'infanteria. S'havien instal.lat en una caseta del terme, a la
partida de Ricards, que uns llaurador els havia cedit. Les cases de
camp, que els masovers ja feia temps que havien començat a abandonar
per instal.lar-se a la vila, es veien, de sobte, amb la guerra i els
evacuats del Maestrat i de Castella, envaïdes d'uns nous habitadors.
Maria i la seua família n'eren uns.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> Feia
mesos que la Maria no havia sabut res de l'Andreu. Ara havia tingut
carta. Li comunicava el seu pas per l'estació de ferrocarril de
Xàtiva, en un comboi militar que els traslladava cap a Madrid.
Almenys comptarien amb uns minuts per veure's, abraçar-se, parlar-se
i poca cosa més. Ella pensà que el podria avituallar una mica,
minsament. També duria la xiqueta; l'Andreu ho agrairia.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> Ho
preparà tot. Mamprengué la filla llavada i pentinada i partí, amb
una joia que l'ofegava, cap a la capital de la comarca. Creuaren a
peu l'horta sencera, amb els tarongers encara carregats de sanguines,
valències i comunes; els guarets, les verdures d'hivern, ací
carxofes, allà faves, a les terres més baixes alls tendres negats
d'aigua com el vidre. Travessaren el riu pel pont de Sorió, un
pontet de fusta de construcció particular pel que s'havia de pagar
peatge. Arribaren per fi a la ciutat. Hi entraren pel Carme i,
seguint la via del ferrocarril, aplegaren a l'estació, que
aparentava un dia de festa, i això per diversos motius. Sempre havia
estat una estació animada, més a l'hivern, quan els taronjaires
traginaven les seues mercaderies –vagons cap a Alemanya– i
omplien la cantina de fum de picadura i crits. Avui s'hi afegien els
familiars i curiosos del comboi militar.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> Les
dues dones, mare i filla, esperaven silenciosament, palplantades a
l'andana, al solet. Se sentí sonar la campana de l'estació. Un
crit:</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> –Arriba
el tren! –i l'andana s'omplí de gent que girava l'esguard cap a
llevant per comprovar-ho. </span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> Ja es veia el fum de la locomotora vora
Novetlè, dibuixava una línia fosca i suau sobre la verdúria dels
camps. Gairebé tots s'emocionaven. Maria estrenyé la seua filla
contra el seu cos; amb l'altra mà premia l'embalum dels queviures.
Se li'n fugien dues llàgrimes en els ulls.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> El
tren s'anava atansant. Més bé semblava un mercaderies, però el
transport de soldats en temps de guerra es podia fer de qualsevol
manera.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> Repentinament,
un soroll estrany ofegà els esbufecs de la locomotora. Una veu:</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> –Les
paves! –i un remolí de gent que intentava fugir sense saber cap a
on. Maria no entengué res. Assumpcioneta encara menys.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> La
pluja de bombes començà com un temporal de tardor. Tothom cridava.
Moltíssima pols. Pols i fum. Pols, fum i sang, i estelles, i ferram
del tren i de les vies. Una de les bombes caigué sobre la cantina:
de la cuina treien la mestressa mutilada. Una altra sobre un magatzem
de taronges, les treballadores del qual no havien tingut temps
d'eixir-se'n.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> Després
d'unes quantes passades, les paves desaparegueren deixant un infern
amb la seua visita. Dels plataners de l'estació penjaven esquinços
de roba i cossos. Una estesa de cadàvers cobria l'andana i els
ferits gemegaven amb veus esgüellants.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> Era
un dia clar d'hivern, sense núvols ni boires. Un camp visual
perfecte per a no errar.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> Només
que el tren havia estat un mercaderies parany. Hi venia buit.
L'endemà arribà el comboi militar de veritat. Amb les dificultats
de la destrossa el tren no aplegà a l'andana. El soldats, en veure
la desfeta, no gosaven posar un peu en terra; treien els caps per les
finestres i fitaven, bocabadats, els termes de la catàstrofe.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> L'Andreu
encara pogué reconéixer, en un dipòsit de cadàvers improvisat en
un pavelló de mercaderies, entre centenars d'ells, els cossos
mutilats d'Assumpcioneta i Maria.</span></div>
<div class="western" style="line-height: 100%; text-align: justify;">
<br /></div>
Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6251234477811479706.post-11690691789236938922012-10-06T07:40:00.000-07:002012-10-06T07:40:16.869-07:00Passa la banda<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpMSqLD9CCni6bG1ia5mnIbmEYBDE3T2KJgqsfnQt1oIEAaHQQ2wyTgAFsW5pLhMsKT0klWGSjal3CkxXh9fEthKP1J3OaQH1K0YdTHxfze6hf1L3WD6EUy85vShEuxQ6Z5KghSrHv3jE/s1600/Passa+la+banda.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="197" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpMSqLD9CCni6bG1ia5mnIbmEYBDE3T2KJgqsfnQt1oIEAaHQQ2wyTgAFsW5pLhMsKT0klWGSjal3CkxXh9fEthKP1J3OaQH1K0YdTHxfze6hf1L3WD6EUy85vShEuxQ6Z5KghSrHv3jE/s320/Passa+la+banda.jpeg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> Era
diumenge del mes de maig. Havien batejat Hortensieta, la filla menuda
de Toni Vidal.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> Toni
Vidal tocava el bombo en la banda local i la seua muller, Afriqueta,
havia parat una taula d'ales sota la figuera del corral per convidar
els components de la banda. Divuit músics, més l'abanderat, el
faristoler i el mestre, interpretaven a l'ombra del <i>Ficus carica</i>
polques, masurques i passodobles, entre mos i mos de braç de gitano
i rotllets de taronja i entre glop i glop de vi dolç i aiguardent.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> De
tant en tant recordaven alguna de les fetes que els havien esdevingut
al llarg dels set o vuit anys que havien dedicat a animar les festes
del lloc i d'altres pobles de la rodalia. Peret el Roig tenia una
gràcia especial per a narrar aquestos succeïts.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> –Peret,
te'n recordes d'aquell any a Gavarda, en la processó de sant Antoni?</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> –I
tant! Quasi se'ns fa l'alba a la porta de l'església sense eixir-ne
el sant.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> Aquell
any havia canviat el senyor rector. N'havia arribat un de castellà.
Era el disset de gener, a la posta del sol. Al dematí havien beneït
la població canina, equina, felina, porcina… per ordre alfabètic,
com s'havia entestat de fer-ho el canonge de posta i contra la
voluntat de la població en general, que seguia un ordre establert
des dels ancestres. Doncs hi eren a la caiguda del sol i els veïns
s'apinyaven a la porta de l'església, a l'aixopluc del revolt de les
campanes: la grossa, la mitjana i la xiqueta, carregats amb les
tenalles de rigor i gran quantitat de coets. Ja aguaitava el morro
del porquet beatífic pel brancal del temple quan la banda perbocà
les primeres notes de la Marxa Reial. Encengueren la traca i les
bengales i la plaça esclatà amb una encesa de coets, afermats
potentment a les tenalles de la camperolia devota: traginers,
llauradors, regadors, carreters, esporgadors… amb un esclafit tal
que a don Luciano, que així es deia el de la sotana, quasi li
rebenta el múscul cardíac amb l'ensurt. Però aviat es va desfer.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> –<i>¡Adentro
con el patrón!</i> –que cridà. I sant Antoni i el porquet
començaren a refer el camí a l'inrevés.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> –<i>O
guardan esos energúmenos sus polvorines particulares o se suspende
la procesión</i>.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> –Només
faltaria això! –renegaven tots a l'uníson.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> –Forasters
vindran!</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> –Castellà
havia de ser!</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> –Que
té por!</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> Intervingué
l'alcalde en una discussió acalorada amb el rector. Sant Antoni i el
porcastrell hagueren de sofrir una panxada de dins-fora, dins-fora,
que no semblava tenir remat. Fins que la processó eixí sense coets,
però amb una deserció general i notable de la devoció.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;">Conten
que després d'això va emmalaltir l'haca del tinent d'alcalde, una
pulmonia, i ara cria melons d'alger en l'hort del seu amo. També
conten que va malparir la bacona de l'agutzil: vuit porcellets sense
acabar de fer escampats pel soll. Va emmudir el lloro de la
clavariessa major que el seu promés li havia portat de Tenerife, on
havia servit al rei. L'ase de l'aiguador es va trencar la pota
davantera. Els conills de la granja del carnisser començaren a
desfer-se en una diarrees cabalosíssimes. Es van perdre dotzenes de
perdiguers per les muntanyes. Els galls de la població no cobrien
les gallines i no n'eixia una llocada bona. Fins i tot el mico del
café de la Republicana es va esllanguir en una malenconia tan
profunda com si s'hagués enamorat. Tots semblaven haver caigut en
desgràcia excepte el canari de don Luciano, que al balcó de la
rectoria es desgranava en uns trinats de soprano de prestigi. No li
durà massa el belcanto al canari. No s'ha sabut qui, ni se sabrà
mai de la vida, d'una pedrada encertada esfongué el domicili gabial
i esgalabrà l'ocellet, que esdevingué un àpat celestial per als
gats del veïnat.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;">Després
de tot açò, don Luciano al.legà problemes de salut en una carta
tramesa a l'arquebisbat de València i es retirà a la seua Meseta, a
contemplar com la vida s'arromangava les faldes.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
</div>
Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6251234477811479706.post-28909567649707404752012-09-08T07:22:00.000-07:002012-09-08T07:22:09.830-07:00El mas del Xiprer
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<br />
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHVnZ5APAV-weevmXWCLg7J1GdaZAvvvKzlDMPygUFnZ_OHS8GPNe4f79xJn_5dJ4JLU_hqjLUJ3PqCn1bHRFfhQ2sE-Q3QsUyLPbZv6cjKxcEVIi9TXooRMbpzw6Tq00uvyAYU8zcrbw/s1600/cartes.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="177" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHVnZ5APAV-weevmXWCLg7J1GdaZAvvvKzlDMPygUFnZ_OHS8GPNe4f79xJn_5dJ4JLU_hqjLUJ3PqCn1bHRFfhQ2sE-Q3QsUyLPbZv6cjKxcEVIi9TXooRMbpzw6Tq00uvyAYU8zcrbw/s320/cartes.jpeg" width="320" /></a></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;">El
besavi Lluís no tenia passat, ni dins ni fora de casa. Ningú no
sabia d'on procedia. De tots els Jonquets que érem a la vila –una
trentena llarga– ningú no us sabríem explicar el primer terç de
la seua vida.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> S'havia
casat amb la besàvia Irene, que era de Xàtiva, i se n'havien vingut
a instal.lar-se al poble, on ella havia heretat una casa gran, a dues
mans, al carrer dels Banys, i el mas del Xiprer, anomenat així per
la gran cupressàcia que hi havia a l'entrada. El mas posseïa moltes
fanecades de les plantacions que aleshores es donaven arreu de la
comarca i del país: oliveres, garrofers, sembrats d'ordi, garnatxes
i monastrells i moscatells per a fer pansa. Constava d'un gran
habitatge, quadres, corral, galliner, pou, celler i forn d'escaldar.
No hi mancava res. Es podia dir que el besavi Lluís havia hagut un
bon partit amb el matrimoni. A més, ell era valent, tenia poders i
va reviscolar totes aquelles terres i va aconseguir de traure'ls tot
el suc.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> Va
bastir una família puixant: cinc fills, tots barons, que ràpidament
s'anaven enganxant al jou i feien brullar aquelles terres de secà.
El major, Robert, com l'avi matern, d'una seriositat i homenia fora
mida, afeccionat a la cacera amb escopeta i perdiguers. El segon,
Lluís, callat i introvertit, amb una mà destríssima amb les
cavalleries, fóra per llaurar, fóra per carretejar. El tercer,
Manel, més independent i orientat cap als negocis, de ben jovenell
va encetar una pedrera d'algeps pròpia. El quart, Tomeu, el més
apegat al pare: el seguia a totes bandes intentant d'aprehendre tot
allò que la vida li oferia. I el cinqué, Joan, que ja de bolquers
donava a entendre un futur més regalat, còmode i farcit de petits
capricis.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> La
casa rutllava. El pare lligava tots els caps i no deixava que se li'n
volés cap colomí més enllà de l'esguard de la torre. Passaren els
anys i Robert assolí l'edat adulta, decidí de casar-se, s'instal.là
en una casa al Camí Reial i continuà traginant les terres
familiars, on li assignaren un sou per passar casa. Més o menys tot
continuà igual fins que la besàvia Irene emmalaltí i traspassà en
unes setmanes. Els primers mesos s'allotjà al clan un rigorós dol
que el besavi fou el primer a trencar amb unes precipitades visites
al casino. Més endavant, aquestes sortides anaren perllongant-se
fins a les mitges nits. El besavi arribà a desaparéixer dies
sencers. Els fets alarmaren els fills, que no gosaven demanar
explicacions. No tardaren a aventar-se algunes alcavotades: que si
les cartes, que si les dones i alguna que altra bacanal rural. Els
fills callaven.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;">Un
dia de primeries de desembre, en fer-se presents els germans al mas
del Xiprer, descobriren amb gran sorpresa una colla disposada a
collir-los les olives. Veles esteses, escales, canyes, barxins i ases
per transportar-los. Robert es dirigí apressadament cap a la colla i
demanà:</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> –Vosaltres,
què feu ací? Si de cas heu vingut a llaurar-les, a esporgar-les, a
cavar-les…? Només amb dos jornals no me n'haguésseu deixat ni per
a adobar.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> –Nosaltres
som llogats –respongué qui feia de cap–. Ens han enviat ací i
ací estem.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> –I
qui us ha llogat, si es pot saber?</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> –Vam
fer colla anit, al Sindicat. Ens va llogar Mateu, el procurador de
don Narcís, el notari; diu que la finca és d'ell.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> Robert
es girà enèrgicament vers els germans i ordenà:</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> –Tots
a casa!</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> Tomeu,
enterbolit, protestà:</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> –Però,
Robert, com hem de tornar a casa? Això s'ha d'esclarir.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> –Ja
ho esclariré jo. Ara, tots a casa i mut. No vull que se'n parle fins
que esbrine què ha passat, encara que ja crec endevinar-ho.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> Giraren
la gropa tots quatre sota les mirades neguitoses dels collidors
d'olives, que els resseguiren fins que van desaparéixer en el revolt
de la carretera.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> Robert
deixà els germans a casa amb ordres d'immobilització absoluta i es
dirigí a cal notari. No digué ni bon dia. Es tragué del davant la
fadrina que servia la casa i que li barrava el pas i es feu present a
la saleta on don Narcís desdejunava.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> –Què
passa amb el mas del Xiprer? –preguntà acaloradament.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> El
notari apartà la mirada del tassó de llet, es mirà detingudament
Robert i deixà anar una resposta tranquil.la i armoniosa.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> –Doncs
que l'he comprat.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> –I
ara?</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-size: small;"> –Ara
és meu en les condicions que s'hi troba, és a dir, amb tot el que
hi conté.</span> </div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
–<span style="font-size: small;">Això no es quedarà així
tan aïnes.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
–<span style="font-size: small;">Mira, fill meu, tu ets jove,
tens força i gosadia, però ja no podràs fer res. A més, era
l'única solució. Havies d'haver intervingut abans, molt abans. Ara
has fet tard. Ni el valor del mas és prou per satisfer els deutes
que ton pare ha congriat en els últims temps. No em diràs que no
sabies d'on bufava el vent?</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-size: small;">Robert se n'eixí
precipitadament amb les mateixes maneres que havia entrat. Es dirigí
veloç cap a casa, pujà a l'andana, despenjà l'escopeta i la canana
i emprengué carrer dels Magraners cap amunt, a cercar la plaça. Amb
quatre camallades es feu present al casino. Només entrar-hi i
palplantar-se a la porta albirà el seu pare que jugava una partida
de cartes envoltada de curiosos. Corrien els bitllets sobre el tapet
verd. Cridà:</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
–<span style="font-size: small;">Pare, què passa amb el mas?</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
–<span style="font-size: small;">El pare, en veure'l armat,
s'esgroguí i començà a suar.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
–<span style="font-size: small;">L'he venut perquè és meu.
Torna-te'n cap a casa i deixa'm tranquil.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-size: small;">Robert es tirà l'escopeta a la
cara, culata al muscle, i premé el gallet.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-size: small;">Se sentí un tret ensordidor,
s'escampà la fumaguera i es tornà a sentir, com un eco, el tro de
caure a terra la pissarra del billar amb les denes de colors redolant
i escampant-se pel sòl. Pep Maria, el conserge del casino, havia
aconseguit, amb un reflexos servals, desviar el canó de l'escopeta
d'un fort colp de mà.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-size: small;">Entre alguns dels presents
desarmaren Robert, que no oferí cap resistència ni objectà cap
raó. Baixà el cap, girà sobre el seus talons i desaparegué
creuant la plaça.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-size: small;">No se'n sabé ja més d'ell.
D'on podia haver anat, se'n feien travesses:</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
–<span style="font-size: small;">S'ha tirat a un pou, segur!</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
–<span style="font-size: small;">No; haurà fet via cap a
l'Amèrica.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
–…</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;">El
besavi Lluís, geniüt, autoritari i malhumorat, ja vell, ens
maltractava, als seus besnéts. Recorde el dia que ens va sorprendre,
al meu cosí Quimet i a mi, jugant a la brisca amb una baralla que
ens havíem pintat i retallat d'una capsa de sabates. Ens la va
assampar d'una manotada i ens la va tirar al foc de la llar.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> –Això
són coses del dimoni. Maleïts xiquets! Ala, aneu que us pegue
l'aire.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;">Mig
segle després de l'esdeveniment al casino, arribà la tia Maria
Lluïsa <i>(Marie Louise Jonquet</i> en la carta d'identitat avalada
per la <i>Republique Française</i>), filla de Robert Jonquet i
Annette Bertrand, nascuda a Montpeller. El meu pare i els seus cosins
havien trobat de sobte una nova Jonquet qui, de més a més,
assegurava que n'hi havia més a la seua ciutat.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> L'oncle
Robert havia descobert, sense voler-ho, els orígens del besavi.
Fugint fugint de la parialitat s'hi havia estavellat de nassos, amb
ella.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 100%;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 100%;">
<br />
</div>
Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6251234477811479706.post-90719503009564902242012-07-29T00:34:00.001-07:002012-07-29T00:39:56.126-07:00Cinc duros<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlKHzz7hzM_FfGoCpLvtW09RzFvn7BVTMXqvAVJaKXFfHGhLrjUvMDzAQZfgA8AkbRovwKYYi_HGYR0PTc99Syp6zqa0m970AguSbDjVnd4g6AiVcpUFxDcNAlqyMTvW30cVxqwhL8-cU/s1600/5+duros.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlKHzz7hzM_FfGoCpLvtW09RzFvn7BVTMXqvAVJaKXFfHGhLrjUvMDzAQZfgA8AkbRovwKYYi_HGYR0PTc99Syp6zqa0m970AguSbDjVnd4g6AiVcpUFxDcNAlqyMTvW30cVxqwhL8-cU/s320/5+duros.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div align="RIGHT" class="western" style="line-height: 100%; text-indent: 1.25cm;">
</div>
<div align="RIGHT" class="western" style="line-height: 100%; text-indent: 1.25cm;">
<br /></div>
<div align="RIGHT" class="western" style="line-height: 100%; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-size: x-small;"><i>Diners de tort fan veritat</i></span></div>
<div align="RIGHT" class="western" style="line-height: 100%; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-size: x-small;">Anselm Turmeda. Elogi dels
diners.</span></div>
<div align="RIGHT" class="western" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; line-height: 100%; text-indent: 1.25cm;">
<br /></div>
<div class="western" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; line-height: 100%; text-align: justify; text-indent: 1.25cm;">
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; line-height: 100%;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; line-height: 100%;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;">Patrici
jeia enfebrosit i delirós des de feia dos dies. La seua mare,
Nacieta, vídua, menuda i bellugadissa, sospirava mentre li aplicava
compreses per tot el cos. Havia hagut d'esquinçar l'únic llençol
de fil que posseïa per improvisar benes i embolicar empastres. Li
havien portat el fill els veïns de la caserna de la guàrdia civil,
embolicat amb una flassada i estirat sobre una escaleta de penjar
tabac. Un llamp de glaç li havia recorregut l'espinal en veure
introduir per les portes entreobertes de casa allò que li havia
semblat una mortalla. Magrat tot, això no era definitiu. El Patrici
encara vivia i, pel que semblava, viuria encara més. Només faltava
preguntar-se com quedaria després d'aquesta.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;">La
mare havia de reconéixer que el fill tenia un caràcter una mica
antisocial, desconfiat, malpensat com tots el muts, que solen passar
la vida per aquesta senda de marginació. No havia assolit el do de
l'oïda ni de la parla a causa de l'epidèmia de pallola de l'any de
la pèrdua de Cuba, quan la vila s'omplí de sormudets, ceguets i
angelets al cel. Però el xic havia desenvolupat una corpenta
poderosa exercitant-se pel camp, per la muntanya, pels guarets,
sembrats, barrancs i cingles més impressionants. Tenia el costum –el
mal costum– de voltar tot el terme cada dia, en estiu i en hivern,
plovent, amb sol o nevant. Per això posseïa la fama guanyada de ser
amic del tast dels béns que dóna la terra al proïsme. Era el
primer a assajar melons d'alger, a mutilar les galtes rosàcies de
les bresquilles amb una queixalada, a enfilar-se a les figueres
napolitanes i de la gota de la mel. Mai no va dur res a casa, com
feien d'altres, amagat entre els grans feixos de brossa que segaven
pels camps per criar el bou.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;">El
metge, en una visita breu perquè sabia que la llar no es podia
permetre consultes mèdiques amb protocol, va diagnosticar contusions
importants en el setanta per cent del cos: tres costelles enfonsades,
el llavi superior partit en dos trossos, una contusió cranial, una
altra testicular amb un testicle que se li havia inflamat
esgarrifadorament, i més coses que ni la Nacieta ni les veïnes que
l'acompanyaven no entenien ni recordaven. Tractament? Compreses
fredes, cataplasmes calentes, benatge i immobilització del tors,
aigua, infusions i temps; sobretot, temps.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<div class="western" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;">L'oncle
Antoni, oncle patern del Patrici, que s'havia pres alguna
responsabilitat sobre el cadell des que havia quedat orfe de pare,
romania retingut preventivament al cos de guaita de la caserna, que
no posseïa càrcer i ja la trobaven en manca. L'oncle havia
presenciat, directament i amb l'horror que cal suposar, la presa de
mides que els del tricorni havien aplicat al seu nebot. Causa?
Apropiament indegut d'allò que és aliè. Lloc? El camí de Narencs.
Víctima? Elies Prat, que era gendre d'un antic caporal de la
caserna, ja jubilat dels galons i descansant de sobines a l'ombra de
l'arborcer del cementeri municipal.</span></div>
<div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"> El
Prat birbava les dues fanecades i mitja de cebes que posseïa a la
partida de Narencs, vora el camí. Quan el propietari feinejava pel
cap de baix, va passar el Patrici amb una costalada d'herba que
l'esllomava. La seua boca va emetre un so allobinat que volia dir una
salutació i que va rebre un «bon dia» per resposta. Patrici va
desaparéixer sota el gran feix assagador amunt. En tornar al cap de
dalt, l'Elies s'assegué al marge en el lloc on guardava les seues
coses. Begué una ràpida tragallada del botijó. Fussà en la
butxaca del jupetí que tenia escampat sobre l'herbam i es disposà a
plegar-se un cigarret. Xasquejà amb l'encenedor de cordó: una dolça
flaire de cotó cremat s'escampà al seu voltant. Feu la primera
xamada al cigarret i se li il.luminà l'enteniment:</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-size: small;">
–</span><span style="font-size: small;">Els diners! </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-size: small;">S'escarbà frenèticament totes
les butxaques del jupetí i res de res: els cinc duros que hi duia
s'havien esfumat. S'escarbà les dels pantalons per si de cas.
Inspeccionà un rèdol al seu voltant i tampoc.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> –El
malparit del mut!</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> Va
presentar la denúncia al guaita de la caserna de la guàrdia civil.
Encara enxamparen el mut amb el seu costal al cantó del Sindicat,
mentre pegava xuplits precipitats a un cigarrret que li havien donat
els desenfeinats que allà s'ajuntaven a fer laments a coral, i que
era l'únic que es fumava cada dia.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> Fou
conduït al pati de la caserna. Un pati quadrangular, amb una palmera
enmig, mal enjardinat, amb els símbols de la pàtria pels quatre
cantons i un aroma de fems que se'n fugia dels estables que hi havia
al fons.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> Fou
avisat l'oncle, que s'encarregà d'iniciar l'interrogatori amb formes
afectuoses que sol.licitaven la sinceritat i bonhomia que havien
caracteritzat des de sempre aquell parentiu. El mut negava i negava
insistentment amb el cap davant el desconcert de l'oncle, que es veia
venir la tempesta i no albirava manera alguna de poder-ho evitar.
Després s'esdevingueren les paraules dures, les amenaces, els
insults, els colps de puny, de bota, de culata. En definitiva, una
apallissament amb totes les de la llei. L'oncle engolia grans
glopades de saliva rabiüda, aferrat en un cantó del patí per dos
dels guàrdies.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;">A
poqueta nit, l'oncle ha tornat, tresullat, a casa. No ha gosat
visitar la seua cunyada. S'ha assegut vora les quatre brases de la
llar i ha explicat llangorosament:</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"> –L'Elies
ja té els cinc duros. Els ha trobats l'Àgueda dins el folre del
jupetí quan es disposava sargir-li un descosit de la butxaca.</span></div>
<div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
<br /></div>Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6251234477811479706.post-48646458868649567142012-06-16T23:14:00.001-07:002012-06-16T23:26:46.996-07:00Un caixó d'enfardar tabac<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoZ1PuT6StgYSbGcv_GumKIxHQtE2CqX-Ey63MPrtLUa5UjJz3mX8Mi5UpTkMTku-b-5bBaV1yMZY532FKT74kjElgOnKOWrmlM57G1ToORLaK1cIId5y02AWMkp48CEpnssHCU3ZxHaE/s1600/divina+pastora+llosa.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoZ1PuT6StgYSbGcv_GumKIxHQtE2CqX-Ey63MPrtLUa5UjJz3mX8Mi5UpTkMTku-b-5bBaV1yMZY532FKT74kjElgOnKOWrmlM57G1ToORLaK1cIId5y02AWMkp48CEpnssHCU3ZxHaE/s200/divina+pastora+llosa.jpeg" width="126" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS,sans-serif;"><span style="font-size: small;">L'església
devastada, despullada de tots els elements sacres que havien estat
devorats enmig de la plaça Major en l'única falla que havia
flamejat en tota la vida de la vila. Una falla de talles polícromes,
de ninots celestials traspuats de dolors i gojos ultraterrenals, de
místiques que plagiaven barrocs llunyans. Una falla desordenada i
caòtica on cremava el mateix sant Josep. Sempre passa. La passió
josefina havia arribat al seu límit cremant el propi patró.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS,sans-serif;"><span style="font-size: small;"> Doncs
l'església restava buida, amb els raigs de sol i de pols que
ascendien del terra en línies rectíssimes fins als finestrals
vidriats i virolats de la cúpula blava de la nau central. Una suau
olor de taronja rància i podrida recordava el tràfec de triadores,
empaperadores i encaixadores encarregades de facturar els fruits
àcidomel.lífics cap a Europa al llarg de tots els anys que va durar
la guerra. Ara tot havia de tornar al seu lloc. Redreçaren a la seua
posició universal el món que la disbauxa, el marxisme i la
judeomaçoneria havien capgirat de dalt a baix.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS,sans-serif;"><span style="font-size: small;"> S'havien
de tallar retaules, omplir nínxols, fornícules i capelles òrfens
amb pares barbuts i mares virginals. Creus, canelobres, estovalles,
pregàries i exvots de cera. Tasca difícil i costosa quan no hi
havia rotllo de dacsa suficient per evitar una obstrucció definitiva
de l'esòfag.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS,sans-serif;"><span style="font-size: small;"> La
senyora Concepció i Josepa la Fardatxa recollien pietoses almoines
de casa en casa, pel veïnat, amb una bossa morada de vellut
atrotinat, per la comanda d'un Jesús de la Creu que no envejara el
precedent. Una cara, unes mans i uns peus finament tallats per gúbies
i burins destríssims, uns brials de seda, uns brodats d'or, una
corona d'espines d'aranyoner i una llarga perruca de cabell natural.
Amb llargues caminades a l'endret i al revés per tota la població
havien ajuntat la quantitat suficient.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS,sans-serif;"><span style="font-size: small;"> El
Jesús venia del taller embalat en un gran caixó de fusta de noguera
i es preparaven els afaiçonaments de la rebuda.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS,sans-serif;"><span style="font-size: small;">La
senyora Concepció i la Josepa vivien totes dues al Raval. L'una
–vídua d'un ferm defensor de la república mort d'una rebentada de
la melsa en febrer del trenta-nou, en produir-se la dimissió
d'Azaña– en una casa ampla, espaiosa i amb un hort de palmeres
datileres. L'altra, vídua de tres marits –també vidus al seu
torn– a la vorera d'enfront, en una mitja casa amb una figuera al
corral.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS,sans-serif;"><span style="font-size: small;"> No
havien parat esment fins ara, però la imatge havia d'aterrar en una
casa de poble per rebre les fervoroses mostres d'adoració, els resos
i novenes i els esguits del salpàs benedictor abans d'ocupar el seu
lloc d'honor al temple… I totes dues eren candidates a fer
d'hostesses amb uns mèrits equilibrats per concursar.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS,sans-serif;"><span style="font-size: small;"> Ja
havien discutit prou en tots els llocs en què s'havien trobat: al
forn, a la font, a ca l'abadeger, a l'acomiadament del dol del cosí
Pasqualet, que Déu el tinga en la glòria… fins que decidiren anar
a buscar un veredicte salomònic en la persona del senyor vicari.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS,sans-serif;"><span style="font-size: small;"> El
senyor vicari era un capellà més bé apocat, de parlar suau, que
tenia per virtut no fer alts ni baixos. Allò que se'n diria “un
home bo” en la forma i en el fons.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS,sans-serif;"><span style="font-size: small;">Un
dia de trisagi, assegudes en els respectius catrets –cadiretes de
tisora que feien servir sovint, ja que el temple encara continuava
desmoblat– ataüllaren el desventurat vicari que s'introduïa al
confessionari i es disposava a repartir penitència a dojo, que bona
falta hi feia. S'enfilaren totes dues cap al confessionari a
apostar-se en una genuflexió bel.licosa, aferrades cadascuna a una
gelosia lateral.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS,sans-serif;"><span style="font-size: small;"> –Ave
Maria Puríssima –les dues a l'uníson.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS,sans-serif;"><span style="font-size: small;"> –<i>Sin
pecado concebida</i>… –el vicari no encertava a quin costat
adreçar-se.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS,sans-serif;"><span style="font-size: small;"> Una
veu molt baixa i atiplada encetà educadament el litigi a la banda
dreta del sacerdot.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS,sans-serif;"><span style="font-size: small;"> –Mire,
don Genaro, jo voldria que el Jesús posara a ma casa –gairebé
suplicava la senyora Concepció. </span></span>
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS,sans-serif;"><span style="font-size: small;">De
sobte se sentiren uns colps atronadors que espolsaren el corcó del
confessionari: Bom, bom, bom! La Fardatxo, a mà sinistra,
bastonejava enèrgicament la garita amb el seu catret.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
–<span style="font-family: Trebuchet MS,sans-serif;"><span style="font-size: small;">Quenaret!
No res d'això. El Jesús ha de vindre a ma casa per damunt de tot.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
–<span style="font-family: Trebuchet MS,sans-serif;"><span style="font-size: small;">Senyores,
consideració –sol.licitava el vicari intentant d'imposar el seu
posicionament de jurisperit–. Açò és la casa del Senyor i ens
traurà fora com als mercaders del temple de Jerusalem…</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
–<span style="font-family: Trebuchet MS,sans-serif;"><span style="font-size: small;">És
que… don Genaro, mire: ma casa és més gran, hi cap més gent,
lluirà més. A més, tinc cobertors de domàs, l'hort ple de flors…</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS,sans-serif;"><span style="font-size: small;">No
pogué acabar de desgranar la seua oferta. Una altra vegada, des de
l'altre costat: bom, bom, bom!</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
–<span style="font-family: Trebuchet MS,sans-serif;"><span style="font-size: small;">Quenaret!
No, no i no ho haig de consentir. A ca seua és la casa d'un roig,
d'un roig que s'esta socarrant al cremador de Satanàs.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
–<span style="font-family: Trebuchet MS,sans-serif;"><span style="font-size: small;">Senyores,
una miqueta de temor de Déu…</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
–<span style="font-family: Trebuchet MS,sans-serif;"><span style="font-size: small;">El
meu home…</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
–<span style="font-family: Trebuchet MS,sans-serif;"><span style="font-size: small;">El
teu home, un roig, roig, roig…</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS,sans-serif;"><span style="font-size: small;">Les
dues dones alçaven la veu. Només el vicari no hi gosava. Llamps i
pestes començaren a creuar el reduït àmbit que ocupava don Genaro
en la penombra sacramental. Els colps de catret eren cada vegada més
insistents. El confessionari, corcat, desencaixat i mig podrit,
començà a gemegar. Uns cruixits sorollosos anunciaren al vicari que
la barraqueta se li ensorrava. No va ser a temps de fugir-ne. Un fort
grinyol, seguit d'un violent estrèpit, armonitzaren sonorament la
ruïna del parament. Un eixam de beates endolades, talment un cos de
bombers improvisat, es precipità a rescatar el senyor vicari,
atrapat entre els enderrocs.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS,sans-serif;"><span style="font-size: small;">No
vaig contemplar la resolució del senderi. Jo era en un camp de
concentració improvisat a la plaça de bous de Saragossa, on ens
anaven destriant, als perdedors, i ja se m'enduien a complir el
servei militar en un destacament a Pamplona. De moliner mudaràs que
de lladre no t'escaparàs. El servei a una pàtria i el servei a
l'altra.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS,sans-serif;"><span style="font-size: small;">Però
en un parell d'anys, en tornar-hi, vaig comprovar amb complaença que
res no havia estat en va. El meu oncle s'havia construït, amb
l'embalatge de noguera del Jesús de la Creu, un caixó d'enfardar
tabac que ara òmplic de manolls de fulles brunes i aromàtiques.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
<br />
</div>Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6251234477811479706.post-89824434867624336202012-05-12T12:00:00.000-07:002012-05-12T12:00:02.908-07:00Ai, que em pixe!<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCd5-81aOmN4YQTE6H3JHa6gJDJT_7uLJTcMhELreVzn2acZMGv3BgtCwFUBOan3k2RJUs996znERKH8bZlW0QWwDESdz54eg3xr_pPBtIG30n6ozbcCQq39tuiYEa_z2s7YQQS4_W5nM/s1600/josep09.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="205" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCd5-81aOmN4YQTE6H3JHa6gJDJT_7uLJTcMhELreVzn2acZMGv3BgtCwFUBOan3k2RJUs996znERKH8bZlW0QWwDESdz54eg3xr_pPBtIG30n6ozbcCQq39tuiYEa_z2s7YQQS4_W5nM/s320/josep09.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA">Naciet feia aquell any la primera comunió i
Elvira, sa mare, parava frisosa des que havia acabat la quaresma. No podia
traure al seu consort, Pep el Manyagat, un cèntim per a les robes, el ciri,
l'estampeta i altres menesters del primer combregar.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA"> La
seua veïna, Doloretes del Pintor, tenia la xiqueta en les mateixes i ja
organitzava un viatge a València per fer les compres necessàries. Havia previst
les despeses des de feia gairebé un any, havia criat els capons i emmagatzemat
ous i altres queviures per a l'àpat de la celebració.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA"> –Xica,
Elvira, encara no li has tret els rals al jueu del teu Pep? –que preguntava
insistent.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA"> –Ai,
no! –que responia l'Elvira– Calla, dona, deixa-ho per a la setmana que ve.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA"> –És
que encara hem de cosir i la meua germana parirà i no em podrà fer els entredosos del vestit de la xiqueta. Mira
que se'ns ve el dia damunt.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA"> –Tu
veuràs què puc fer…</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA"> No
tardaren a descobrir què fer per embolicar el Manyagat i traure-li els duros
amb el romanç que necessitava un vestit de jaqueta nou, amb jupetí i llaç i
tot.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA"> Allà
que s'enfilen les dues amb les criatures en el tren de Xàtiva cap a València,
un matí primaveral que feia goig de viure. Tota la Ribera resplendia de verds
i de lluminositats. Els horts de la Pobla Llarga, de Carcaixent, d'Alzira; els
campanars d'Algemesí, de Benifaió; l'Albufera… Al cap de quasi dues hores de
viatge ja es veien les ceberes enmig dels camps de Catarroja. Era el senyal. Ja
hi havien arribat.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA"> El
tren penetrà en l'estació. Elles admiraven els mosaics gira-solats de les
frondositats de l'horta: les barraques, les llauradores regines, els cossiols
de geranis i les taronges. Resseguien el sostre de l'edifici amb la mirada cap
al zènit, fins que va ser substituït per la blavor elèctrica de la volta
celeste. Ja eren al carrer.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA"> –Cap
a on peguem?</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA"> –Primer
de res, a veure la Marededéu
–s'afanyà a proposar Doloretes.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA"> Enfilen
cap a sant Francesc i Elvira s'atura de sobte:</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA"> –Ai,
que em pixe! –s'exclamà. I arranquen a córrer, arrossegant de la mà els
xiquets, fins als urinaris públics que hi havia a la plaça del Caudillo i que
ocupaven els baixos de la placeta elevada i esgraonada que hi havia al centre.
En arribar-hi, una dona grossa, immensa, guardava els wàters, feia la neteja i
cobrava el quinzet a les usuàries. L'Elvira hi entrà com un llamp. Quatre
portelletes, totes iguals i enfilades una al costat de l'altra, tancaven els
quatre comuns. N'obrí el primer precipitadament.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA"> –Ai!,
ací no… –digué, i passà al segon. En obrir-ne la porta es tornà a exclamar:</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA"> –Uf,
ací tampoc… </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA"> Després
el tercer.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA"> –Tampoc…
És que tots són iguals.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA"> Finalment
obrí el quart, se'l mirà i es quedà dreta com un fus enmig del corredor prement
les cames. La dona grossa, que ja havia cobrat i es mirava la feta, soltà un
renec.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA"> –Senyora,
vostè pixa o no pixa?</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA"> –És
que això està molt alt!</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA"> –Com
que molt alt? Està igual d'alt que tots.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA"> Obrí
una porteta i aparegué fronterer un lavabo amb una aixeta i un espill. Estirà
l'Elvira del braç cap a dins i li mostrà darrere de la porta la tassa que havia
de fer servir.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA"> –Ací
és on ha de pixar, senyora; això altre és la pica de llavar-se les mans.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA"> I
allà que esclaten totes en una rialla mentre els infants escodrinyaven
perplexos aquells higiènics tan especials.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA">Després d'haver descansat la bufeta, les
dones decidiren deixar la
Marededéu per a un altre dia i es dirigiren cap a les
botigues de devora el mercat. Ací miraven un aparador de tovalloles, allà
esbrinaven corseteria fina i elegant. Entraren en una botiga.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA"> –Bon
dia!</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA"> –Bon
dia, senyores –retrucà un dependent jove i trempat–, en què les puc servir?</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA"> –Tenen
llana de merí?</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA"> –No;
de llana no en tenim de cap classe.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA"> –Puix,
ale, gràcies i adéu.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA"> Feien
via cap al carrer. Allí, amb els ulls ficats en els aparadors, ja començaven a
desorientar-se. Una passa endavant, dues endarrere. Ja s'havien marejat de
veure tanta cosa exposada. Trobaren una altra porta i s'hi encabiren mirant a
dreta i esquerra tot allò que hi contenia.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA"> –Bon
dia! –marejadetes.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA"> –Bon
dia! –el dependent que se les mira.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA"> –Tenen
llana de merí?</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA"> –Senyores,
el he dit abans que no en tenim.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA"> El
mateix dependent de feia una estona ensenyava les dents blanques en un somriure
burleta. Elles, entre desconcertades i rialleres, emprengueren l'eixida de la
botiga.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA"> –Ai!,
perdone. Nosaltres…</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA"> Feien
via cap a fora amb els xiquets engrapats, en això que es troben enmig del
carrer, sense nord.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA">–Cap a on anem?</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA">Giren el cantó i uns altres
aparadors que els atrauren el cuquet de la curiositat. Mirant i mirant. Que si
aqueixa faixa, que si aquells llençols. Ensopegaren amb una altra porta i
enfilaren cap a dins, decidides.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA">–Bon dia… </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA">Interromperen la lletania en
veure's a dos pans del nas, una altra vegada, el mateix dependent d'abans, al
temps que solten una rialla escandalosa, d'aquelles que no es poden aturar, i
se n'ixen rient i llagrimejant cap al carrer, prement-se el ventre amb les dues
mans. Elvira tallà la rialla en sec.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA">–Ai!, que em pixe.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA">Ja li anava l'escorrim garró
avall.</span></span></div>Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com0