Vicent Chaquet a Canals Ràdio

A través de la plataforma IVOOX podeu escoltar el programa emès per Canals Ràdio el dia 6 de març de 2019 dedicat a Vicent Chaquet. Primer programa de la sèrie LITERATURA DE FRONTERA, conduït per Begoña Navarro. Toni Cucarella parla de Vicent Chaquet, i Josep Manel Vidal recita els seus poemes. 

https://www.ivoox.com/literatura-frontera-programa-1-audios-mp3_rf_33301440_1.html

Històries de la Rahanna

Amb Històries de la Rahanna Vicent Chaquet s'escabussava de nou en la cultura més popular, que tan fabulosament traspua en els seus relats de La Masurca de l'Agredolç. Però si en La Masurca els relats provenen de la història local, més o menys trabucada, fets i personatges d'una vivència real o oral, a Històries de la Rahanna els relats havien de reconstruir i reinterpretar paisatge, costums, jocs, sentències i refranys, tot, però, d'un abast circumscrit i casolà, entre fabulós i màgic, però, d'una pàtria que no ultrapassa els límits que tot just albira la mirada a ull cru.

D'aquell projecte, només va arribar a fer quallar dos relats: Les peretes de la reina i Una partida de cartes.

Quant a la mítica Rahanna, "territori paradisíac en les proximitats de la Saetabis, en el que ara s'anomena La Costera», la història la relacionava amb la seua Llosa de Ranes natal, particularment quan referien la notícia de la mort, a conseqüència de la pesta, de la mare i la germana de Joan Lluís Vives, esdevinguda en aquesta població. No obstant això, uns anys després de la mort de Vicent Chaquet, el lingüista Francesc Esteve i Gómez, en un article publicat al llibre de festes de Roglà i Corberà l'any 2001, aportava la documentació que situava Rahanna a la veïna població de Roglà, on precisament mor la sèquia de Ranes.

La veritat històrica que avui coneixem no desdiu ni revoca el caràcter mític i fabulós, paradisíac encara, de la seua reverenciada Rahanna.

Toni Cucarella

Històries de la Rahanna la podeu llegir en format PDF clicant en aquest enllaç: https://drive.google.com/open?id=0BxOzhEFpsJG5Yk5YbFlWTmRTeFU 

Ho sabia

Ho sabia, que perdria la partida.

La presència del fracàs vora la porta.

Quan se t'envola al vent el barret

i les claus et cauen a la claveguera

es queda la vida al mig del carrer

immòbil d'esglai i com morta.

Formiguer abandonat

Pluja de fang.

Tempesta d'arena.

Calamarsa de sang.

Llampecs d'acer afilats

escorxen l'espai que habitem,

ancestral solar, erm, vell,

dessolat de clevills profunds.

Formiguer abandonat.

...i el tren

...i el tren, com una Stylo, creuà la pàgina de la Ribera.

Amb peus nus saltàvem els tolls de safrà que la pluja àcida havia deixat entre els marxapeus desgastats del pont de la mar. Era a l'hivern, recorda-te'n. Un hivern suau i humit d'aquests que acostumem a tenir de fa uns anys...

...i el tren arribà a la ciutat i entrà a la ciutat com un llarg fal·lus introduint-se a l'oquedat venèria d'aquesta.

Dissecada la violeta

Dissecada, la violeta,

entre les pàgines d'un gros volum,

sommiava amb candidesa

de retrobar el seu perfum.

En els calaixos de la memòria

un mocadoret brodat.

―Mira, quina maduixa!

O és un clavell?

―Una goteta de sang

d'un polze ferit

per una agulla enfilada

de goig i de delit.

El darrer pedaç de pell

El darrer pedaç de pell

del rescat del gran incendi

entre les volves cendroses

que agrana el Mestral

per refer el Velló d'Or

empresa hercúlia i impossible,

castell en l'aire,

pedrada a la Lluna.

   Engrillonar l'asfixia a l'oblit,

desterrar el malson convuls

a l'Ultramar.

   I l'amor... Primers auxilis.

Tisana calenta. Amulet veraç.