dimarts, 18 de juliol del 2017

Històries de la Rahanna






Amb Històries de la Rahanna Vicent Chaquet s'escabussava de nou en la cultura més popular, que tan fabulosament traspua en els seus relats de La Masurca de l'Agredolç. Però si en La Masurca els relats provenen de la història local, més o menys trabucada, fets i personatges d'una vivència real o oral, a Històries de la Rahanna els relats havien de reconstruir i reinterpretar paisatge, costums, jocs, sentències i refranys, tot, però, d'un abast circumscrit i casolà, entre fabulós i màgic, però, d'una pàtria que no ultrapassa els límits que tot just albira la mirada a ull cru.

D'aquell projecte, només va arribar a fer quallar dos relats: Les peretes de la reina i Una partida de cartes.

Quant a la mítica Rahanna, "territori paradisíac en les proximitats de la Saetabis, en el que ara s'anomena La Costera», la història la relacionava amb la seua Llosa de Ranes natal, particularment quan referien la notícia de la mort, a conseqüència de la pesta, de la mare i la germana de Joan Lluís Vives, esdevinguda en aquesta població. No obstant això, uns anys després de la mort de Vicent Chaquet, el lingüista Francesc Esteve i Gómez, en un article publicat al llibre de festes de Roglà i Corberà l'any 2001, aportava la documentació que situava Rahanna a la veïna població de Roglà, on precisament mor la sèquia de Ranes.

La veritat històrica que avui coneixem no desdiu ni revoca el caràcter mític i fabulós, paradisíac encara, de la seua reverenciada Rahanna.

Toni Cucarella



Històries de la Rahanna la podeu llegir en format PDF clicant en aquest enllaç: https://drive.google.com/open?id=0BxOzhEFpsJG5Yk5YbFlWTmRTeFU 

diumenge, 2 de juliol del 2017

Ho sabia



Ho sabia, que perdria la partida.
La presència del fracàs vora la porta.
Quan se t'envola al vent el barret
i les claus et cauen a la claveguera
es queda la vida al mig del carrer

immòbil d'esglai i com morta.


Formiguer abandonat



Pluja de fang.
Tempesta d'arena.
Calamarsa de sang.
Llampecs d'acer afilats
escorxen l'espai que habitem,
ancestral solar, erm, vell,
dessolat de clevills profunds.
Formiguer abandonat.


...i el tren


...i el tren, com una Stylo, creuà la pàgina de la Ribera.

Amb peus nus saltàvem els tolls de safrà que la pluja àcida havia deixat entre els marxapeus desgastats del pont de la mar. Era a l'hivern, recorda-te'n. Un hivern suau i humit d'aquests que acostumem a tenir de fa uns anys...


...i el tren arribà a la ciutat i entrà a la ciutat com un llarg fal·lus introduint-se a l'oquedat venèria d'aquesta.


diumenge, 4 de juny del 2017

Dissecada la violeta



Dissecada, la violeta,
entre les pàgines d'un gros volum,
sommiava amb candidesa
de retrobar el seu perfum.

En els calaixos de la memòria
un mocadoret brodat.
Mira, quina maduixa!
O és un clavell?
―Una goteta de sang
d'un polze ferit
per una agulla enfilada
de goig i de delit.


dissabte, 27 de maig del 2017

El darrer pedaç de pell


El darrer pedaç de pell
del rescat del gran incendi
entre les volves cendroses
que agrana el Mestral
per refer el Velló d'Or
empresa hercúlia i impossible,
castell en l'aire,
pedrada a la Lluna.

   Engrillonar l'asfixia a l'oblit,
desterrar el malson convuls
a l'Ultramar.

   I l'amor... Primers auxilis.
Tisana calenta. Amulet veraç.

I la Ponza ha mort...


"I la Ponza ha mort
per viure cara al mar"
i sota el sol.
Per girar el cantó
desteixir la xarxa,
apagar el foc.
Lentament i inexorable
amb tot el bell del món
a l'altra part dels ulls.